A vegades no es diu directament el que es vol expressar, sinó que ho deixem sobreentès per diferents eines que ens permeten dir alguna cosa sense dir-ho i la publicitat s'encarrega de donar-nos aquestes imatges i arguments creatius .No sempre diem les coses tal com són, sinó que, moltes vegades fem servir el que es coneix com a figures retòriques. La publicitat constitueix un dels mitjans on la retòrica aplica els seus procediments i estratègies persuasives. La retòrica ja no es limita al codi verbal, sinó que s'aplica a la imatge i a altres codis del missatge audiovisual. En la publicitat és tan important el que es diu com la forma en què es diu,  juga amb els valors expressius del llenguatge visual i es aquí on les figures retòriques fan el seu paper més important. Veurem uns exemples de les figures més utilitzades a la publicitat audiovisual.

 

• Metàfora:  Estableix una identitat entre dos elements, un de real i un altre que es el que està representat.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Comparació:  És la relació entre dues idees, una de real i una altra imaginària. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Antítesi:  L'oposició entre dos termes. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Repetició:  Reiteració d'un element o la posició d'aquest element, per tal d'aconseguir més atenció i mantenir-lo en la memòria.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Metonímia:  Està molt relacionada amb la metàfora i consisteix en designar una idea o cosa amb el nom d'una altra utilitzant la relació de proximitat que existeix entre ambdues. Les relacions més freqüents són de causa-efecte o del tot per la part. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Personificació: Atribuir d’actituds humanes  a éssers abstractes o inanimats, objectes o animals per despertar la simpatia del producte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Hipèrbole: Exageració dels temes. Exagera la forma de l’objecte anunciat o el contingut de lo anunciat. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Contrasentit: Ajuntar en una imatge realista dues coses que en la realitat no tindria sentit que estiguessin juntes en aquesta situació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• El·lipsi:  Suspensió conscient de certs elements o parts d'una imatge amb la finalitat de destacar els seus aspectes interessants o per donar un aspecte de fantasia al conjunt.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Sinècdoque: Consisteix en la substitució del tot per la part.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Paradoxa: Utilització de frases o imatges que comporten una contradicció.