- Lluminositat: És la quantitat  de llum amb què es presenten o s'exposen els elements de la imatge. Serveix per determinar quins elements tenen més realç i quins menys. Pot ser suau, tonal o contrastada.

 

- Color: Per l'ull de l'ésser humà el color és una experiència sensorial que està directament relacionat amb la llum, i és que sense aquesta no podríem percebre els colors. És més, depenent de les característiques de la llum podem s’aprecien de forma diferent.

 

                   El color en publicitat té una grandíssima capacitat de comunicació. Aquest produeix sensacions i sentiment, pel                      que resulta un element de la imatge molt important.

 

                   Una de les seves principals funcions, és la d'atreure l'atenció del públic per despertar el seu interès. És bastant                      corrent en el món de la publicitat que els colors s'identifiquin amb marques concretes com per exemple, en                             telefonia mòbil, el color vermell i el blanc anirien associats a Vodafone, el blau i el verd a Movistar, i el taronja a                     Orange.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha una classificació que diferencia dos grans grups de colors a utilitzar en cada moment en publicitat: els càlids i els freds.

 

• Colors càlids: Donen sensació d'activitat, d'alegria, de dinamisme, de confiança i amistat. Aquests colors són el groc, el vermell, el taronja i la porpra en menor mesura.

 

• Colors freds: donen sensació de tranquil·litat, de serietat, de distanciament. Colors d'aquest tipus són el blau, el verd, el blau verdós, el violeta, cian, i de vegades el cel. Un color blau aquós és perfecte per representar superfícies metàl·liques. Els verds foscos saturats expressen profunditat.

 

 

El context és una situació particular definida per indicadors, geogràfics, temporals, psicològics i socials en la qual es manifesta l’acció. El significat, doncs, de la imatge dependrà de qui la veu, on, quan i del seu context social, econòmic, polític i cultural de com i on va ser creada.    

 

És la descodificació visual, li dona significat al fet. A partir del context, per tant, es pot interpretar o entendre el missatge o la imatge. Per exemple, la frase "t'espero al banc" té diversos possibles significats, per interpretar-la necessitem el seu context.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta dècada, la imatge està reconeguda com a mitjà imprescindible de la comunicació.     

 

 

• El missatge

 

D'ençà que ens llevem fins que acaba el dia, el nostre cervell capta un munt de missatges dels quals no som conscients gràcies a la rapidesa del seu processament.

 

S’entén per missatge publicitari la combinació dels diferents llenguatges que pot utilitzar la publicitat amb una finalitat clarament comercial i persuasiva.

 

Perquè el missatge es pugui dur a terme s’ha de tenir en compte els altres elements també de la comunicació:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• L’emissor: Persona, empresa o organització que genera el missatge, el seu contingut i els objectius del mateix. [1]

 

• El receptor:  Persona  o  grup  que  rep  el missatge emès. Necessita conèixer el

llenguatge (codi) de l'emissor per poder descodificar, interpretar i comprendre’l correctament.

 

• El missatge: Són les idees i continguts que es pretén transmetre al receptor a través d’un canal.

 

• El canal: És el mitjà pel qual es transmet el missatge entre l’emissor i el receptor. Veu, telèfon, radio, paper imprès, televisió ...

 

En publicitat identifiquem que l’emissor amb l’anunciant, el missatge amb la campanya de publicitat, el canal amb els mitjans de comunicació o suports publicitaris i el receptor amb el públic objectiu de la campanya.

 

El missatge publicitari és l’element de la comunicació que té la informació que es dirigirà al públic, per donar coneixement de l’existència de qualsevol activitat, producte o servei. Surt de la creativitat i l’enginy i ha d’estar codificat adequadament perquè sempre té l’objectiu de rebre una resposta del públic al que va adreçat. Segons la eficàcia de la resposta podem saber si la campanya ha resultat exitosa o un fracàs.

 

La seva base principal, són els components verbals, visuals i musicals que han de ser impactant i sorprenents perquè siguin recordats inclús quan s’ha deixa’t d’emetre l’anunci.  El missatge ha de ser memoritzat fàcilment, per aconseguir-ho, s'utilitzen imatges que provoquin sensacions i desitjos o bé sons i músiques per tractar de fer-ho més emotiu.

 

La part verbal del missatge publicitari està formada pel conjunt de textos que formen part d’una campanya de publicitat. Els textos poden ser orals o escrits en funció de si la publicitat es audiovisual o gràfica.

Una imatge pot oferir moltes interpretacions i el text s'encarrega d'orientar el lector perquè capti el missatge de l'anunci.

 

La part visual del missatge es desplega en molts suports gràfics i audiovisuals. La imatge és l’element principal per excel·lència. Es tan determinant que la retòrica visual de la publicitat adopta les últimes tendències facilitant la identificació de les imatges amb les marques i productes que s’anuncien.

 

La part musical s’ha convertit en el llenguatge dels sentiments, és perfecte per a missatges de caire emocional. En la publicitat audiovisual es poden utilitzar diferents fonts musicals:

 

• La música original : música incorporada directament de la versió original.

 

• Cover: Versió adaptada per a la campanya d’una música original.

 

• Jingle: Composició creada expressament per a la campanya.

 

• Música de llibreria: Música instrumental.

 

Hi ha músiques que passen a la història associades a un determinat missatge publicitari, a l’igual que hi ha paraules com "nou" o "gratis" que produeixen efectes especials.

 

El missatge ha de ser breu, específic, clar i directe, perquè es capti ràpidament, sigui el que sigui el mitjà de comunicació utilitzat. Solen anunciar productes de tot tipus, serveis d’empreses públiques o privades i consells institucionals.

 

S'ha de dir molt, en poques paraules, característica principal de l’eslògan, frase breu i directe amb un llenguatge viu que juntament amb les figures retòriques, juguen un paper primordial dintre del missatge.

 

El missatge ha de ser dirigit a una audiència ben definida, adaptat al llenguatge del consumidor i ha de ser capaç de provocar els desitjos de compra d’allò que s’anuncia encara que no es necessiti.

 

Són diverses les finalitats d’un missatge publicitari, però, l'essència de la publicitat, l’ha convertit en un concepte amb fins comercials i amb l’objectiu de rebre sempre resposta del públic al qual va dirigit.

 

 

• Els canals de difusió

 

Una campanya publicitària tindrà més èxit si arriba al nombre més gran de persones. Perquè això sigui possible cal utilitzar els diferents canals de difusió dels que disposem.

 

Cada anunci està realitzat en el suport més adequat i, en molts casos, és difon en varis canals simultàniament. Són mitjans, que responen al model de comunicació de masses on es transmet el missatge publicitari a un públic variat i massiu.

 

Es divideixen segons el canal o canals que s’utilitza per crear i difondre els seus continguts:

 

• Mitjans gràfics: Són els mitjans que no tenen suport sonor i es comuniquen amb imatges gràfiques sense moviment.

 

- Premsa:

 

Diaris: Són mitjans visuals, ideals per anunciants locals. Permeten integrar l'enginy dels eslògans i valors estètics i expressius de les imatges encara que aquestes siguin de mala qualitat i fan perdre el seu atractiu. És el mitjà més accessible als petits comerciants.

                   Com a desavantatges es troben que tenen un període curt; qualitat baixa i pocs lectors del mateix exemplar                          físic.

 

Revistes: Són un mitjà visual selectiu perquè s'adrecen a públics especialitzats, el que els permet arribar a més clients potencials.

 

                   Els avantatges més destacats són: reproducció de qualitat alta; llarga vida, diversos lectors del mateix                                    exemplar físic, credibilitat i prestigi.

 

                   Les seves limitacions són: Llarga anticipació per comprar un anunci; cost elevat; no hi garanteix posició.

 

- Exterior: És la que es troba als carrers, carreteres, autobusos, etc., mitjançant tanques i cartells. En ocasions,              s’utilitza com a reforç dels espots televisius.

 

La publicitat exterior s'ha convertit en un mitjà de comunicació poderós, molt visible i efectiu. Els cartells s'han convertit en una part integrant del paisatge urbà, i a diferència d'altres mitjans, només necessiten carrer per existir i és l’únic mitjà que pot impactar diàriament amb el mateix consumidor. Per això, la seva exigència és màxima, ja que ha de transmetre el missatge de l'anunci en qüestió de segons a un públic atrafegat.

 

Aconseguir l'espai adequat i la seva correcta situació perquè un missatge sigui vist per la seva audiència és crucial. El lloguer dels emplaçaments sol ser car.

 

També hi ha una publicitat atípica que és la que apareix en motxilles, cinturons, sabatilles, etc. que s’identifiquen amb productes o marques publicitàries.

 

- Directa: És la publicitat personalitzada, s’adreça a un nombre concret de consumidors. Apareix en forma de fullets       que s’envien per correu o es dipositen directament en les bústies.

 

• Mitjans auditius:  Aquests no utilitzen el suport visual, es difonen per ràdio, megafonia, etc.

 

- Ràdio: Mitjà que en l'actualitat està guanyant més popularitat. Els radiooients tendeixen a encendre la ràdio de manera habitual i en horaris predictibles. Els horaris més populars són els de "les hores de conduir". Normalment són d’ exposicions breus i amb audiències fragmentades però amb bona acceptació local i el cost és bastant més econòmic en comparació amb el d'altres mitjans. Com a principal limitació tenim que l’anunci radiofònic només és àudio, no compta amb l'ajuda d’imatges i per tant, l'esforç creatiu ha de ser més gran si es pretén igualar l'impacte aconseguit per la televisió sense comptar el perill que l'oient es cansi d'escoltar-lo una vegada darrere l'altra.

 

• Mitjans audiovisuals: Són els que tenen un suport sonor (àudio) i gràfic (visual) amb textos. Els principals canals són la televisió i el cinema.

 

- Televisió: És el mitjà massiu per excel·lència, el més poderós i persuasiu, ja que permet als publicistes desplegar tota la seva creativitat combinant imatge, so i moviment.

 

En els anuncis de TV es pot mostrar els productes en acció i demostrar la seva eficàcia.

 

Les grans marques ho utilitzen per al gran poder d'abast que té i l’impacte que pot generar, però és un mitjà que no funciona per a tots els anunciants, majoritàriament a causa de la manca de pressupost.  La producció i la compra de l'espai són molt cars. 

 

- Cinema: El cinema permet que els missatges de marca es transmetin amb una major nitidesa, a una audiència captiva que espera l'inici de la sessió i que està en disposició d'absorbir la informació que se li presenta a la gran pantalla. Però aquesta audiència no es selectiva pel que fa a sexe, edat o nivell socioeconòmic. També és un mitjà bastant car.

 

• Mitjà online:  Aquests missatges són mixtos, combinen mitjans audiovisuals, gràfics i sonors. 

 

La publicitat en línia s'ha convertit en un mitjà que complementa els mitjans més tradicionals. És un mitjà experimental en constant evolució, en què tot és possible per incrementar la creativitat. La publicitat a Internet creix a marxes forçades. Una sisena part de la població mundial té accés a internet i això és el que han vist precisament les agències de publicitat, un gran potencial per promocionar les marques i els productes als seus clients. És el mitjà ideal per dirigir-se a un públic jove i està exposat les 24 hores del dia. Pot crear un efecte viral ràpidament. Però és una publicitat molt nova que no té patrons ni models i que s'està encara estudiant.