Un anunci publicitari és la tècnica utilitzada per transmetre un missatge de breu durada, per donar a conèixer i promocionar un producte, servei o succés, amb un propòsit persuasiu. Ha de ser el més atractiu possible perquè interessi i inciti al públic a la compra o consum del producte o servei.  Aquest objectiu s'aconsegueix normalment amb una imatge potent acompanyada d'una bona redacció de textos.
Però abans de dur a terme l'anunci publicitari, s'ha de tenir en compte quatre punts molt importants: el producte a dissenyar, a qui va dirigit, el mitjà pel qual es realitzarà la publicitat i la competència.

 

Són part fonamental de qualsevol anunci publicitari:

 

• L'eslògan: És la frase que resumeix la campanya. Component verbal del missatge publicitari, sol ser una frase concisa, eloqüent i impactant. Com per exemple: “Del Caserío, me fío”.Juntament amb l'eslògan apareix un dibuix que facilita la identificació de la marca i el seu nom, aquest símbol és el logotip. El logotip permet la identificació del producte i diferenciar-lo d'un altre de la competència.La marca té una gran importància per mantenir i destacar un producte en el mercat. Per exemple, l'aigua té sempre el mateix aspecte, és un líquid transparent, només la marca ens permet diferenciar una de l'altra.Un bon nom de marca ha de ser cridaner i fàcil de pronunciar i recordar. L'èxit i la popularització d'algunes marques han transferit el seu nom a un determinat producte, així parlem de kleenex en lloc de mocadors de paper, o de bambes (Wamba) quan volem dir sabatilles esportives.

 

• El cos:  És la part que explica les característiques, qualitats i beneficis del producte o servei, però no sempre apareix aquesta explicació.

 

• El disseny: Són les imatges i recursos gràfics que conté. Els creatius busquen les imatges originals i la tipografia més adequada amb la intenció de cridar l'atenció del receptor.

 

Un anunci pot estar constituït exclusivament per sons, per imatges o per les dues en conjunt.

 

Els mitjans de comunicació són el principal instrument dels anuncis publicitaris i d’aquests especialment, els audiovisuals, perquè l'efecte que causa sobre l'espectador és més fort, més impactant, com diuen “Una imatge val més que mil paraules”, però sobre tot perquè és una garantia de què molta gent ho veu. Internet és un altre gran mitjà utilitzat i bastant més econòmic.

 

La finalitat de tot anunci publicitari és : augmentar les vendes del producte o servei anunciat; majoritàriament la finalitat clarament comercial, encara que també hi ha anuncis amb un objectiu més altruista que informen, aclareixen i ensenyen qüestions que contribueixen a la millora del bé públic, això es coneix com l'bjectiu publicitari.

 

Segons el propòsit dels objectius, el podem classificar com a:

 

• Informatiu: Si la informació  que es dona és  breu, atractiva i descriu els serveis, característiques i  beneficis del producte ofert.

 

• Persuasiu: Si provoca desitjos de compra d’allò que s’anuncia, encara que no es necessiti, per convertir-los en nous consumidors de la marca. És un dels punts més importants de l’objectiu publicitari.

 

• Recordatori:  Quan intenta fidelitzar la marca al consumidor per reforçar la decisió de compra que va prendre en el passat. Per això es molt important tenir un bon eslògan, fàcil de memoritzar. Fer una campanya recordatòria si anteriorment no has tingut un bon posicionament, serà més difícil i s’ha d’invertir més diners.

 

La publicitat també té altres objectius com, augmentar les vendes, introduir-se en nous mercats geogràfics, compensar l’efecte de les campanyes publicitàries de la competència o desenvolupar una nova imatge de marca.

 

L'èxit de qualsevol campanya no només resideix en la qualitat de la idea creativa, sinó també en una correcta planificació i compra de mitjans. La manera de fer que l'objectiu publicitari compleixi els requisits encomanats, és fer una molt bona planificació. Per això, necessitem donar-li forma i contingut. Per crear la forma es  juga amb el llenguatge, l'estratègia i la imatge, mentre que pel contingut necessitem un enginyós missatge. Un cop tinguem clar el missatge i la forma de comunicar-ho, buscarem quins mitjans utilitzar per arribar fins al destinatari ideal per la campanya creada.

 

Però tot i això, com que la publicitat no és una ciència exacta, no sempre s'aconsegueix l'objectiu proposat.

 

L’anunci publicitari es compon d’uns elements bàsics per assolir el seu l’objectiu. Així, per donar-li forma, s’ha de tenir en compte el llenguatge, la imatge, l'estratègia i el canal per on es vol difondre i per donar-li el contingut, el missatge. S’ha de tenir clar què es vol comunicar i com es vol exposar.

 

 

• El llenguatge

 

No ens adonem, quan fem les nostres tasques diàries habituals, de la quantitat de llenguatges  que tractem de manera natural perquè el nostre cervell ja hi està habituat i perquè formen part de nosaltres: quan ens raspallem les dents (dentífric amb una marca i ens destaca uns beneficis  blanquejants), quan prens el cafè (una marca i ens destaca que és natural), al carrer veiem un policia que fa uns gestos característics i sabem que podem travessar el carrer…, però no tot és llenguatge publicitari.

 

Aplicat a la publicitat, el  llenguatge, n’és l’eina principal que s’utilitza per posar en contacte l’anunciant amb els consumidors. Permet que el missatge que s’anuncia arribi al consumidor atraient inconscientment, la seva l’atenció , l’interès pels productes i que finalment, es converteixin en nous consumidors. Per això, el llenguatge que s’ha d’utilitzar ha de ser  atractiu, seductor, persuasiu i que junt amb l’estratègia i la creativitat publicitària facin  possible l’objectiu final: la compra del producte anunciat.

 

Les empreses o productors que estan al darrere de tot anunci publicitari, combinen els recursos verbals, visuals i musicals, fent una elaborada argumentació  per tal de crear-nos la necessitat de consumir aquell producte.

 

Abans de començar la seva feina, tots els publicistes fan un estudi per conèixer a qui adreçaran l'espot publicitari, el que anomenen “estudi del públic potencial”,  ja que no és el mateix preparar publicitat adreçada a un públic infantil que a un públic adult.
Els factors d'edat, sexe o les referències històriques, culturals i religioses que té el públic receptor,  et condicionen a un determinat llenguatge.

 

El llenguatge audiovisual té com elements principals d’una campanya: els arguments, l’eslògan i la marca.

 

Bona part del llenguatge publicitari es basa en el significat de les paraules, en els jocs de paraules i en recursos fonètics i morfosintàctics. La repetició de sons i mots produeixen un efecte rapidíssim de fixació en el nostre cervell de tal manera que només sentint la paraula que fa referència al producte, de seguida recordem l'eslògan sencer. Com per exemple: El espot de la tonyina  Isabel: “Que bien, que bien, hoy comemos con Isabel” o el de les natilles Danone: “ Natillas Danone, listas para gustar, como me gustan en el postre o al merendar...”

 

Segons pel mitjà pel qual es difongui, el llenguatge canvia. Si es difon per la ràdio, ha de ser molt atractiu per a les nostres oïdes, es treballa més l’idioma i la música sense importar la imatge que no es veurà. Si el mitjà és un cartell, es valora molt la imatge o el contingut i res la música i si es difon per qualsevol mitjà audiovisual, importa absolutament tot.

 

El llenguatge publicitari normalment, no va adreçat a la part raonable de nosaltres sinó a la nostra part emotiva, la que és més fràgil, la que necessita ser més atractiva, seductora, competitiva… és a dir, el que ens agradaria ser o tenir.

 

El llenguatge dels missatges publicitaris, ens està ampliant la nostre parla col·loquial. Tots coneixem que és un cos alt i esvelt o que és el descans o repòs, i ara a més a més, si diem “cuerpo Danone” o “hacer un kit-kat” automàticament sabem que aquests adjectius no els trobarem al diccionari, però tots entenem que signifiquen, sense cap explicació.

 

Qui té el domini del llenguatge publicitari, té la clau de l’eficàcia de la publicitat, té el negoci. Per tant,  la tria de l’idioma, la música o  les imatges són molt importants per tal que el missatge resulti eficaç, concís, directe, viu, però sobretot, beneficiós per l’anunciant. El llenguatge publicitari canvia constantment en el temps. Està estretament lligat al consumidor i això dificulta enormement la tasca de crear una fórmula perdurable.

 

• L’estratègia

 

La manera de viure de les persones ha anat canviant a mesura que ha anat passant el temps. L'estratègia publicitària també.

 

Recordem que en l'època medieval existia la figura del pregoner que animava l'activitat mercantil i els comerciants senyalitzaven els seus establiments amb rètols per indicar a quin gremi pertanyien.

 

 

Amb la arribada de la industrialització, a la fi del segle XIX, es pot fabricar grans quantitats de productes i la publicitat que comença a aparèixer en els diaris, es va consolidant com a part de l'activitat productiva. La publicitat  continua evolucionant segons els gustos de la societat de consum. Actualment integrada totalment en el màrqueting, ens genera la necessitat d'adquirir i utilitzar el que tenen o fan servir els nostres amics i veïns.

 

 

Anys enrere, l'oferta de productes era menor. Els anuncis es limitaven a informar sobre els beneficis i qualitats del producte convencent al públic amb arguments fàcils de comprendre. En canvi, l'oferta de productes que hi ha avui, és molt àmplia i tots els productes són molt semblants pel que una simple informació sobre les seves característiques no serveix per a diferenciar-los. Si l'anunciant vol que el consumidor identifiqui el seu producte i el diferenciï dels altres, l'anunci ha de ser original, fàcil de memoritzar, enginyós i persuasiu.

 

L’estratègia publicitària té com objectiu el disseny d’una campanya que ens permeti aconseguir la resposta que volem provocar en el públic. És una peça  clau perquè una campanya funcioni. Per aconseguir-ho, hem de tenir en compte:

 

                                      - Analitzar les preferències del client potencial

                                       Per poder-li oferir el producte que espera trobar.

 

                                      - Què es vol comunicar: (objectiu)

                                       Aquí s’inicien les bases per aspirar al fet que prefereixin el nostre producte al de la competència.

 

                                      - A qui es vol comunicar: (públic objectiu)

                                       Definir el perfil del públic en base a les característiques tipus sociodemogràfic i econòmic, com els seus                                                        estils de vida, valors, hàbits i aspiracions.

 

                                      - Com es diu el que es vol comunicar: (disseny del missatge)

Intensificarem les motivacions o arguments per crear una idea atractiva i fàcil de recordar. La transformarem en un conjunt de missatges visuals i / o sonors.

 

                                     - Quins mitjans de comunicació podem utilitzar

                                      Arribar a la major part possible del nostre públic objectiu amb el mínim de cost possible.

Segons les característiques de la campanya i del nostre pressupost, haurem de valorar els avantatges i             inconvenients que ofereixen els diferents mitjans de què disposem (televisió, ràdio, premsa, exterior, revistes,   cinema, Internet).

 

                                    - Quan i durant quant de temps es vol comunicar

                                     Necessitem conèixer en quina franja horària, la durada i durant quant de temps es vol transmetre. També                                                    dependrà del pressupost que tinguem

 

Actualment, s’associa molt el producte al tipus de comportament i estil de vida del consumidor, això  es diu estratègia de posicionament on la finalitat del missatge publicitari no és l'objecte anunciat i les seves qualitats, sinó el desig del consumidor potencial perquè cada un interpreti les imatges segons les seves pròpies vivències o necessitats.

 

 

• La imatge

 

Quantes vegades hem sentit la dita "Una imatge val més que mil paraules". Doncs bé, és la pura realitat. Amb una imatge es pot descriure un missatge molt complex que necessitaria moltes paraules.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La imatge és una representació visual d'un objecte mitjançant tècniques diferents com el dibuix, la pintura, la fotografia. És un codi de comunicació que ha envaït en les nostres vides gràcies als mitjans de comunicació social. Transmet informació que utilitza el llenguatge audiovisual. Si a la imatge li afegim les qualitats i característiques dels productes o serveis amb una intencionalitat  per atraure  possibles consumidors sense descriure la realitat objectivament, tindrem el que es coneix com imatge publicitària.

 

La publicitat s'ha convertit en el mitjà visual més influent en l'actualitat, però el seu terreny no inclou només televisió, premsa i ràdio, sinó que acaparen a altres mitjans com internet o altres tipus de format comercial  com  bosses de plàstic,  samarretes ...

 

La imatge publicitària pot ser una celebritat, un personatge o algun tipus de logotip. En el cas de persones famoses, s'intenta aprofitar la seva popularitat per atraure els consumidors: li donen  credibilitat al producte o servei parlant com  si fossin realment usuaris. En canvi els personatges i els logotips, solen ser dissenyats específicament per provocar certes emocions en la gent que resultin positives per a l'empresa i les seves vendes.

 

 

La  imatge  publicitària  compta  amb   dos   factors  molt determinants:  la composició visual i el seu context.

 

• La composició és la manera que tenim d'ubicar, agrupar o presentar els diferents elements en una imatge, bé per transmetre informació o generar una reacció. Per això  la ubicació, mida, profunditat, lluminositat, colors, etc., elements que formen la imatge, influiran en la lectura que es realitzi. Per comprendre-ho millor, descriurem una mica cada element:

 

- Enquadrament i format: L’enquadrament o pla, és l’aspecte de la realitat que es vol ressaltar. Els plans més llunyans aporten un valor descriptiu mentre que els plans més propers hi aporten un valor expressiu o dramàtic. Els plans mitjans aporten sobretot un plus narratiu. Així trobem:

 

Gran Pla general (G.P.G.):  L’entorn és més important que la persona. Té un valor descriptiu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pla general (P.G.): Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones i ocupen un terç o una quarta part de l'enquadrament, depenent de com sigui l’escenari.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pla de conjunt: Interessa l’acció. La persona o grup de persones queden encaixades dins l’espai, però amb marge de moviment.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pla sencer: Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i  els peus d'un o dos personatges.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pla americà (P.A.): Els límits tan superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És  un pla molt cinematogràfic, s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pla normal o mitjà (P.N.):  Presenta a la persona des de la part superior del cap a la cintura.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Primer pla (P.P.): Representa una imatge elemental, el rostre sencer o com a molt amb l’espatlla. És un pla molt expressiu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Primeríssim primer pla (P.P.P.): la cara del personatge cobreix la pantalla completa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pla detall: Es fa servir per captar un detall de l’escena, del personatge o de l’escenari.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El format relaciona l'alçada per l'amplada de la imatge fixa. Pot ser:

• Alt < ample: horitzontal. L'autor busca equilibris triangulats.

• Alt = ample: quadrada. L'autor busca simetries.

• Alt > ample: vertical. L'autor busca ressaltar la precarietat dels objectes.

 

Estem acostumats a formats rectangulars perquè és el rectangle el de majors possibilitats expressives.

 

- Angulació: L'angulació és l'angle que forma el punt de vista del realitzador de la imatge i l'objecte. Pot ser:

 

Picat: punt de vista del realitzador dalt, objecte baix i ofereix la sensació de superioritat sobre l'objecte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Contrapicat: de sota a dalt i dóna sensació d'inferioritat, realç, solemnitat...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Normal: punts de vista de realitzador i objecte en el mateix pla.