En l'article 20 de la Constitució Espanyola de 1978 es recull el dret "a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció". L'article 20.4 adverteix que aquests drets tenen un límit en el respecte, dret a l'honor, a la intimitat, a la protecció de la infància, joventut ...

 

Per naturalesa, la publicitat no és objectiva ni neutral, "tracta de vendre'ns alguna cosa", per això, ha d'estar dintre dels límits de la veracitat que acreditin l'honestedat i la bona fe dels qui la duen a terme. Ens ha d’informar sobre qualitats i característiques de productes i serveis, assenyalant les seves propietats mitjançant descripcions o imatges però que tinguin cura de l'educació, la salut, la integritat familiar, del medi ambient i del respecte a les persones sense distinció d'edat, sexe, nacionalitat, religió, afiliació política o condició social. Pot fer ús de les més variades i imaginatives formes d'expressió, sempre i quan, no constitueixin falses expectatives,  no causin descrèdit a competidors o a persones públiques o privades i no faltin a la veritat.

 

Donada la societat en què ens trobem avui, on donem excessiva importància a la publicitat, és necessari comptar amb un conjunt de lleis que reguli i posi els límits,  de la mateixa manera que existeixen organismes o associacions i normes que protegeixen els drets dels consumidors i usuaris.

 

• La llei general de la publicitat (LGP)

     Té la seva base en l'Estatut de la Publicitat però es va posar al dia per adaptar-lo a la normativa comunitària i per adequar-       lo a les noves circumstàncies de tot ordre en l'àmbit publicitari. Entre altres coses assenyala les diferents categories de           publicitat il·legal.

 

- Publicitat il·lícita.

És una de les qüestions més debatudes perquè s'ha convertit en una polèmica entre els defensors a ultrança de la llibertat d'expressió i els que defensen l'aplicació de normes restrictives que defensin els interessos dels consumidors. És aquella publicitat que atempta contra la dignitat de la persona o vulnera els valors i drets reconeguts en la Constitució, especialment pel que fa a la infància, la joventut i la dona.

 

- Publicitat enganyosa.

Aquella que, de qualsevol manera, inclosa la seva presentació, indueix a error als seus destinataris, podent afectar el seu comportament econòmic o perjudicar un competidor. També és enganyosa si silencia dades fonamentals dels béns, activitats o serveis que puguin induir a error als seus destinataris.

 

- Publicitat deslleial.

La que provoca descrèdit, denigra o menysprea directament o indirectament a  una persona, empresa o als seus productes, serveis ... També ho és la publicitat comparativa quan no recolza en característiques essencials i demostrables.

 

- Publicitat subliminal.

La que mitjançant tècniques de producció d'estímuls d'intensitats frontereres amb els llindars dels sentits, pugui actuar sobre el públic destinatari sense ser conscientment percebuda.

 

• La llei "Televisió sense Fronteres".

 

 Normativa europea que regula la difusió i producció de les obres audiovisuals europees i específicament aquelles          produïdes per productors independents de les entitats de televisió. Els seus aspectes més destacats són:

 

- Es prohibeix la publicitat de tabac i begudes amb graduació alcohòlica superior a 20 °, per mitjà de televisió i en aquells llocs on és prohibit de vendre'n o consum.

 

- Per tal de protegir la infància es crea un horari protegit on està prohibit emetre programes susceptibles de perjudicar el seu desenvolupament físic, mental o moral, com escenes eròtiques o violència gratuïta.

 

- El temps dedicat a la publicitat no pot superar el 15 per cent del temps diari d'emissió. I tampoc no pot sobrepassar el 12 minuts per hora, als quals es pot afegir 5 per a les auto promocions de les cadenes.

 

• Normes reguladores dels mitjans de comunicació.

 

Són aquelles que imposen els diferents mitjans i suports de comunicació per acceptar la publicitat en els seus espais. Els seus apartats més interessants són:

 

- La publicitat no admissible és aquella que incita a la violència, comportaments antisocials, que fomentin la imprudència, la crueltat o la destrucció dels bens culturals.

 

- Respecte als nens: No es pot incitar directament als menors a la compra i no se'ls pot presentar en situacions perilloses, violentes o insolidàries. Així mateix, la publicitat de joguines no ha de exaltar el bel·licisme, la violència, no exagerar la facilitat d'ús de les joguines i especificar el seu preu si és major a 30 euros.

 

- Publicitat de begudes alcohòliques: no es pot adreçar a menors, ni associar-los a la millora del rendiment físic, conducció de vehicles, no donar la impressió que contribueix a l'èxit social o sexual, no suggerir que té propietats terapèutiques. No es pot mostrar el seu consum. Tampoc poden estimular el consum immoderat, presentar l'abstinència com una cosa negativa o destacar com a positiu seva major contingut de graduació alcohòlica.

 

- Els medicaments només podran expressar el recollit i autoritzat en el seu envàs i embalatge.

 

- La publicitat financera i d'assegurances ha de ser de fàcil comprensió i no amagar dades que indueixin a l'error.

 

-Els vehicles a motor no poden incitar a la velocitat excessiva ni a la conducció imprudent, ni a cometre infraccions del codi de circulació.

 

• L'Associació d'Autocontrol de Publicitat (AAP).

 

És un organisme d'autoregulació de la pròpia indústria publicitària, que vetllen per que hi hagi unes garanties de confiança i credibilitat en la publicitat. L'organisme va ser fundat el 1995, però aquest mateix any Autocontrol de la Publicitat va traspassar tots els seus arxius i treballs a una nova entitat d'autoregulació, amb el nom d'Associació d'Autocontrol de Publicitat (AAP) que està formada per anunciants, agències i mitjans. Segons els seus estatuts és una associació voluntària i sense ànim de lucre.

 

Aquest organisme apareix davant el rebuig de la publicitat pel públic; per la preocupació dels anunciants per la qualitat publicitària i per les limitacions del marc jurídic, sobretot pel que fa a l’evolució tecnològica de les comunicacions. 

 

Les seves normes són de caràcter ètic tractant de protegir els consumidors de la publicitat no desitjable i als anunciants de la competència deslleial. Defensen que la publicitat ha de ser política, autèntica, veritable, lleial i socialment responsable.